A propòsit de Fukushima

Al llarg de la història de la humanitat, les transformacions energètiques han esdevingut imprescindibles per tal de satisfer les necessitats vitals de la humanitat.

Ara bé, la societat industrialitzada s’ha vist immersa en constants processos d’acumulació, urbanització i socialització de la naturalesa (naturalesa adaptada i transformada al ritme de la producció que exigeix la humanitat) mitjançant l’explotació dels recursos naturals amb la finalitat de produir bens de consum.

L’intens desenvolupament econòmic ha causat estralls a gran part dels ecosistemes. Aquest fet ha fet palès que la relació entre la naturalesa i la humanitat es troba penjant d’una línia fina, ja que aquesta relació esdevé totalment transversal i no distingeix ni classes ni divisions socials. Com per exemple desastres com l’explosió del reactor 4 de la central nuclear de Xernòbil, Prestige, o la situació delicada en que es troben els reactors nuclears de la central de Fukushima al Japó.

Davant el context energètic actual apareixen el següents reptes: la demanda energètica sembla que no té aturador, no hi ha una producció eficient d’energia, les fonts d’energia d’origen fòssil s’esgoten i les energies renovables no han suposat, encara, una alternativa viable, malgrat els esforços institucionals i les denúncies de moltes veus provinents de la societat civil.

A més a més cal afegir la llunyania de les centrals elèctriques respecte a les ciutats, com a espai de concentració d’usuaris/es i consumidors/es d’electricitat. Aquest fet produeix, per tant, que les instal·lacions productores d’energia elèctrica siguin ineficaces ja que depenen de factors, com ara, la distància, el l’abastament i el consum d’energia. Successos com les grans apagades d’electricitat a grans metròpolis com New York, Barcelona o la recent apagada a gran part de la població de la província de Girona, evidencien aquesta falta d’eficàcia energètica i del desequilibri existent entre producció i consum.

En conclusió, davant d’aquest panorama, cal plantejar-se com i a on es genera la demanda/necessitat de la producció d’energia? en mans de qui es troba la responsabilitat del control d’aquest consum? i quines són les mesures preses per a solucionar la necessitat creixent d’energia?

És necessari crear una nova política urbanística que faci un gir conceptual de consumidors/usuaris a productors/es d’electricitat, és a dir, que s’incentivi la generació d’electricitat a escala local, per tal de reduir els efectes dependents de les grans centrals elèctriques i promoure un ús limitat i responsable de l’energia a totes les llars i indústries. Mesures, com ara, maximitzar l’enllumenat natural, teulades i terrasses eòliques o solars (plaques), recuperació del subsòl del carrer, construir petites hidràuliques en els rius urbans, crear micro-cogeneració urbana mitjançant la biomassa o construir edificis autogeneradors d’electricitat.

La humanitat és, alhora, la màxima responsable dels desastre ecològics i l’afectada/víctima d’aquests desastres, ara, la clau rau amb la necessitat de qüestionar-se quina relació volem amb la naturalesa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Consum, Ecologisme, Energia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s