1. Vestiràs amb una peineta al cap, ballaràs sevillanes i 
beuràs força manzanilla. Cap altre expressió cultural no té espai per a esdevenir un bon espanyol.
2. Explicaràs que la història d’Espanya té milers d’anys (sí, sí, res del reialme de Castella o la corona catalanoaragonesa, ni que Espanya només té 300 anys, l’inici del nostre gran imperi mai ha sigut a partir de la instauració del Tractat de Nova Planta de Felip V)
3. Estimaràs els toros (la tortura és espectacle i la cultura no distingeix sang del fetge)
4. Imposarem l’espanyol per damunt de qualsevol llengua que convisqui a dins d’Espanya. Sota el pseudònim de bilingüisme (relegant al català, basc i gallec a la quart llengua d’estudi) aconseguirem eradicar aquestes pseudollengües.
5. Amagarem en la foscor la fuga de papers robats durant el franquisme a persones anònimes catalana.
6. Estimaràs els grans lladres, sí, aquells que porten corbata
7. Desprotegiràs al tots/es els treballadors/es i els autònoms/es, sobretot, en benefici dels grans capitals i empresaris i bancs.
7. Rescataràs els bancs, res d’invertir en educació i sanitat pública.
8. Permetràs que milers de famílies siguin desallotjades de les seves cases
9. Només sintonitzaràs a la TDT Intereconomía, amb Sálvame veuràs la llum i Gandía Shore serà un model a seguir.
10. I sobretot, per a ser un bon espanyol, recorda, només podràs celebrar els gols que faci el Real Madrid, adoraràs en Cristiano i no discutiràs mai la paraula de Mou.
Aquest és només un petit recull satíric del que podria ser un “model ideal” del bon espanyol (als ulls, per exemple, del Sr. Wert). Sincerament, ni vull ser espanyola ni penso claudicar davant de tota aquesta fatxendaria i patuleia de Madrid. Si que vull llançar, però, una fletxa a favor de tantes i tantes persones que des de diferents territoris de l’estat espanyol han aixecat les veus per a denunciar i reivindicar que tota aquesta brossa no és l’estat que ells volen. Recordem, per exemple, els miners asturians que lluiten per a defensar els seus drets laborals, els col·lectiu d’andalusos que lluiten contra els terratinents que no els deix treballar la terra, tota aquella gent que lluiten, des de Madrid, contra l’Eurovegas…
Ser bona espanyola, no fa per mi
Independència i República també tenen nom de dona 
Totalmente de acuerdo contigo… salvo en el primer punto. La sangre andaluza que llevo habla por mi. Entiendo el fondo y lo comparto. Es un san benito, lo de que se identifique la cultura española con los toros y los trajes de lunares, pero no son más que una parte llamativa del folklore andaluz. De la misma manera que me molestan los estereotipos que se tienen de los catalanes fuera de Cataluña, tb me tocan de alguna manera comentarios así. 😉
Sé perfectamente a lo que te refieres. Y suscribo los otros 9 puntos. Es imposible convivir así. Estamos viendo en directo un volantazo a la derecha, en toda su crudeza y con todas sus consecuencias. Mucho peor que cuando gobernó nuestro coleguita el bigotes.
Por eso creo k no deberíamos convertir esto en una guerra. Yo me siento tan orgullosa de saber bailar sardanas y sevillanas, de las cosas buenas que me aportan esas dos partes tan diferentes de mi, me hacen una persona plural y tolerante. Nadie puede evitar que cada uno se sienta lo que se siente y eso es lo que tenemos defender.
Pero cabrea… lo sé.
Escribe más… se te echa de menos por wordpress….;)
Tamara
A veure, en tot moment només faig referència als tòpics que giren entorn a la “cultura espanyola”, ara bé, i no em negaràs, que de totes les tradicions que podem trobar-hi, la que coneixem amb més detall és l’andalusa (coneixem què és una peineta i no les peces de roba, per exemple, del vestit típic asturià), no em negaràs que “la feria de abril” omple més capçaleres que totes les altres “jornades” regionals. No estic dient pas cap mentida.
em sap greu si t’has sentit ofesa, la veritat és que no pretenia atacar cap andalús, ben al contrari, però si que cal entendre que és una imatge molt explotada del què pot ser, una suposada, cultura espanyola (que al meu entendre en són moltes, i no només una)